CloudsLine

Arribar a casa. Sentir el buit, i el ple. El tot i el res. La calma apaisada. Les llàgrimes dels que se senten sols, i la complicitat en els rostres dels qui s'alegren de veure't. I perquè avui ja no feia tramuntana, i el sol ha sapigut lluir-se. Moure's d'una butaca lila a una altra, també lila; és la seva única trajecció en el pas dels dies. Com qui sembla no veure res, ell és qui m'és s'ha adonat de les lliçons que t'ofereix, et fa empassar i et presenta la vida. I es preguntava, perquè no pujar i fer-li companyia? Es tapava el reflex de la llum resplendent amb el braç, per observar una vegada més el que tan l'avorreix i el que tan el distreu. Hem quedat que pel pròxim dia, galetes i xocolata. Alguna cosa dolça ha marxat de la seva vida.

Els 45 minuts més (des)lligats de la setmana.