B r e a k  a b l e (IM)

Arribar a casa. Sentir el buit, i el ple. El tot i el res. La calma apaisada. Les llàgrimes dels que se senten sols, i la complicitat en els rostres dels qui s'alegren de veure't. I perquè avui ja no feia tramuntana, i el sol ha sapigut lluir-se. Moure's d'una butaca lila a una altra, també lila; és la seva única trajecció en el pas dels dies. Com qui sembla no veure res, ell és qui m'és s'ha adonat de les lliçons que t'ofereix, et fa empassar i et presenta la vida. I es preguntava, perquè no pujar i fer-li companyia? Es tapava el reflex de la llum resplendent amb el braç, per observar una vegada més el que tan l'avorreix i el que tan el distreu. Hem quedat que pel pròxim dia, galetes i xocolata. Alguna cosa dolça ha marxat de la seva vida.

Els 45 minuts més (des)lligats de la setmana.

Quan el somni és la teva realitat, 

ja no tens lloc on escapar-te, 

és per aquesta raó que es converteix en un malson.

DE TAN EN TAN (Com la vida mateixa 2)

De tan en tan, aixeco el cap i miro cap a la porta de l’Església, avui no ha vingut ningú a escoltar la missa, i potser per això mateix, percebo més que mai, el batec de la gent. No mentiràs és un dels manaments que ens guia permanentment, en la nostra vida, les grans mentides, i les mentides petites, les que ens permeten viure amb les nostres pròpies contradiccions. Durant anys mentim, per mantenir les nostres il·lusions, encara que sapiguem que només són això, il·lusions. No ens adonem que de vegades seria molt més senzill jugar net, i molt menys dolorós, però som incapaços d’enfrontar la nostra pròpia veritat, fugim del dolor, mentim, ens refugiem en excuses, som sers contradictoris, imperfectes, capaços de les accions més absurdes. Només de vegades, quan no tenim més remei, emprenem accions necessàries, valentes, accions que ens marquen per sempre. Ara l’Església és buida, la missa no s’ha celebrat, aneu-vos-en en pau. 

PAULA; Capítol 138, "De vegades, la gent canvia"