De tan en tan, aixeco el cap i miro cap a la porta de l’Església, avui no ha vingut ningú a escoltar la missa, i potser per això mateix, percebo més que mai, el batec de la gent. No mentiràs és un dels manaments que ens guia permanentment, en la nostra vida, les grans mentides, i les mentides petites, les que ens permeten viure amb les nostres pròpies contradiccions. Durant anys mentim, per mantenir les nostres il·lusions, encara que sapiguem que només són això, il·lusions. No ens adonem que de vegades seria molt més senzill jugar net, i molt menys dolorós, però som incapaços d’enfrontar la nostra pròpia veritat, fugim del dolor, mentim, ens refugiem en excuses, som sers contradictoris, imperfectes, capaços de les accions més absurdes. Només de vegades, quan no tenim més remei, emprenem accions necessàries, valentes, accions que ens marquen per sempre. Ara l’Església és buida, la missa no s’ha celebrat, aneu-vos-en en pau.
PAULA; Capítol 138, "De vegades, la gent canvia"
No comments:
Post a Comment