Em pensava que seria difícil i obscur palpar aquesta llunyania, que ara m'he permès sentir. Em pensava que un cop més, tornaria a trobar-me en aquest caure que es solia omplir d'aire, d'un aire revelador i il·lús, un aire que sempre em feia tornar al mateix lloc. És un petit luxe que em recórrer a l'interior, un luxe que em permet dibuixar en gran pantalla les meves vides, els meus camins, les meves pors. Hi ha qui en diu fugir. És una fugida sana: La paraula d'avui és Perspectiva.
No comments:
Post a Comment